Sarasate inaugura l’exposició ‘Ballant amb les ones’ al passeig Marítim de Cala Rajada
03-Abril-2017
Miguel Emilio Ginard Cortés SARASATE (Saragossa, 1952), és escultor de vocació primerenca que va aprendre de son pare la tècnica del ferro i l'amor a l'escultura. Sarasate fa de l'escultura la seva forma de viure, sentir i realitzar-se com a persona en el seu compromís amb la societat. L'obra de l'escultor pretén establir un llenguatge directe i intel·ligible amb l’espectador.
Ha exposat en individuals i col·lectives a Espanya, Suïssa, Alemanya i Cuba i ha participat en diversos simposis. El seu treball ocupa espais públics de Palma, Barcelona i vàries localitats europees. De fet és l’autor mallorquí amb més obra en espais públics. Des de 1999 imparteix cursos de postgrau de tecnologia del metall en l'escultura a Cuba, com a professor convidat a la Facultat d'arts plàstiques de la Universitat de l'Havana, també a la Universitat de les Arts de Moscou. La seva trajectòria mai no ha parat de créixer en intensitat i reconeixement.
De Sarasate destaca la investigació sobre el buit com a element plàstic i, per tant, sobre el joc derivat de llums i ombres com a complements del volum. En el seu afany per dominar la matèria amb ànim figuratiu, Sarasate toca diferents camps. La música, que ja fou tema favorit del seu pare, es concreta en violins i contrabaixos de línies sinuoses i elegants. El cos humà rep també tractament, així com els rostres —de considerable component expressionista— o estructures semblants a columnes vertebrals. La representació del cavall li ha permès situar-se d'entre els destacats escultors dedicats a aquest tema arreu del món. El contingut màgic de les seves figures humanes s'ha aguditzat arran de l'experiència caribenya, i alguns dels seus bustos cubans afronten amb propietat la comparació amb peces de l'art primitiu: cert hieratisme, una simplificació dels matisos del clarobscur en dualitat, tant a través de la combinació de massa i buit com de la de ferro i acer, el recurs a la frontalitat i l'estilització dels trets en un sentit etnicista.
La seva recerca artística ha merescut la qualificació de forjador a l'aire.
Ha exposat en individuals i col·lectives a Espanya, Suïssa, Alemanya i Cuba i ha participat en diversos simposis. El seu treball ocupa espais públics de Palma, Barcelona i vàries localitats europees. De fet és l’autor mallorquí amb més obra en espais públics. Des de 1999 imparteix cursos de postgrau de tecnologia del metall en l'escultura a Cuba, com a professor convidat a la Facultat d'arts plàstiques de la Universitat de l'Havana, també a la Universitat de les Arts de Moscou. La seva trajectòria mai no ha parat de créixer en intensitat i reconeixement.
De Sarasate destaca la investigació sobre el buit com a element plàstic i, per tant, sobre el joc derivat de llums i ombres com a complements del volum. En el seu afany per dominar la matèria amb ànim figuratiu, Sarasate toca diferents camps. La música, que ja fou tema favorit del seu pare, es concreta en violins i contrabaixos de línies sinuoses i elegants. El cos humà rep també tractament, així com els rostres —de considerable component expressionista— o estructures semblants a columnes vertebrals. La representació del cavall li ha permès situar-se d'entre els destacats escultors dedicats a aquest tema arreu del món. El contingut màgic de les seves figures humanes s'ha aguditzat arran de l'experiència caribenya, i alguns dels seus bustos cubans afronten amb propietat la comparació amb peces de l'art primitiu: cert hieratisme, una simplificació dels matisos del clarobscur en dualitat, tant a través de la combinació de massa i buit com de la de ferro i acer, el recurs a la frontalitat i l'estilització dels trets en un sentit etnicista.
La seva recerca artística ha merescut la qualificació de forjador a l'aire.
