Presentació del llibre "Figueres i figues", d'Esperança Llabrés
30-October-2017
El llibre
Des de l’alba de la civilització, l’estreta relació que els humans han tingut amb les figueres i les figues ha estat tan simbiòtica que arbre i fruita han deixat una forta empremta a l’Àsia sudoccidental, a la costa mediterrània i en altres regions del món.
A més de les consideracions botàniques que els lectors hi trobaran, aquesta obra és sobretot un recorregut històric que abasta des de l’origen del cultiu de la figuera fins a l’actualitat, i una font d’informació sobre la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i terapèutica, culinària i simbòlica que les distintes espècies del gènere Ficus –Ficus carica, Ficus religiosa i Ficus sycomorus– han tingut per a la humanitat.
Perquè les figues no solament han estat un aliment de subsistència per a la gent pobra en moments d’escassesa i en zones on el cultiu de cereal era difícil, sinó que en la majoria d’aquests pobles l’arbre i la fruita han transcendit des d’un àmbit purament sensorial o físic fins a un llenguatge universal simbòlic d’ideologies religioses, culturals o metafísiques.
Així, a les Balears, la figuera no solament és un dels arbres més característics del paisatge rural, sinó que la figa ha estat aliment bàsic de la pagesia d’antany i del bestiar
oví, cabrú i, sobretot, porcí. El profund arrelament de les figueres i les figues s’hi manifesta, per exemple, en nombroses expressions lingüístiques.
La darrera part del llibre és una compilació de saboroses receptes personals amb la figa com a ingredient principal o com a acompanyament, en general d’elaboració senzilla, que en darrer terme pretenen donar valor a la utilització d’una fruita tan rellevant per a la supervivència del nostre poble, tan emblemàtica de la nostra cultura i de la nostra gastronomia i, al mateix temps, tan universal.
Des de l’alba de la civilització, l’estreta relació que els humans han tingut amb les figueres i les figues ha estat tan simbiòtica que arbre i fruita han deixat una forta empremta a l’Àsia sudoccidental, a la costa mediterrània i en altres regions del món.
A més de les consideracions botàniques que els lectors hi trobaran, aquesta obra és sobretot un recorregut històric que abasta des de l’origen del cultiu de la figuera fins a l’actualitat, i una font d’informació sobre la importància agrària, econòmica, cultural, mèdica i terapèutica, culinària i simbòlica que les distintes espècies del gènere Ficus –Ficus carica, Ficus religiosa i Ficus sycomorus– han tingut per a la humanitat.
Perquè les figues no solament han estat un aliment de subsistència per a la gent pobra en moments d’escassesa i en zones on el cultiu de cereal era difícil, sinó que en la majoria d’aquests pobles l’arbre i la fruita han transcendit des d’un àmbit purament sensorial o físic fins a un llenguatge universal simbòlic d’ideologies religioses, culturals o metafísiques.
Així, a les Balears, la figuera no solament és un dels arbres més característics del paisatge rural, sinó que la figa ha estat aliment bàsic de la pagesia d’antany i del bestiar
oví, cabrú i, sobretot, porcí. El profund arrelament de les figueres i les figues s’hi manifesta, per exemple, en nombroses expressions lingüístiques.
La darrera part del llibre és una compilació de saboroses receptes personals amb la figa com a ingredient principal o com a acompanyament, en general d’elaboració senzilla, que en darrer terme pretenen donar valor a la utilització d’una fruita tan rellevant per a la supervivència del nostre poble, tan emblemàtica de la nostra cultura i de la nostra gastronomia i, al mateix temps, tan universal.
