Promoció Turística

A continuació trobareu una breu memòria del servei d’informació turística desenvolupat per l’oficina d’informació i turisme de Capdepera, realitzat amb l’ajuda del programa d’estadística ‘iTurist’. A banda de la informació turística, el servei de l’oficina ofereix l’atenció presencial al ciutadà, l’atenció telefònica i correu electrònic. Cal esmentar la diferència de temporades, estiu i hivern, amb el que això comporta; és a dir, la diferència d’assistències és molt notable en ambdues temporades. A l’hivern la demanda i necessitat del ciutadà és molt diferent a la de l’estiu, p.e. cursos de formació, activitats diverses, SOIB, etc. Per altra banda, l’oficina ja està consolidada dins el poble, tant per al ciutadà resident com per al visitant, la qual cosa es demostra amb la tendència positiva reflectida en el total d’assistències fins a arribar a superar les 64.000 consultes (vegeu el gràfic adjunt). Potser sigui tot un rècord, ja que les consultes s’han duplicat front de les 33.000 obtingudes al 2009. Cal destacar el fort augment de visites als mesos de gener, maig, octubre i novembre en comparació amb les dades del 2009, les quals s’han duplicades per damunt del 100%. Vegeu la comparativa dels dos anys 2009/2010. En el mes de maig s’ha de remarcar l’augment de visites obtingudes en el Mercat Medieval, resultat del canvi d’ubicació de l’oficina. Per tant, es fa evident l’augment d’assistències d’ençà del canvi d’adreça de l’oficina al mes de juny del 2009. És clar i perceptible que els punts d’informació han d’estar ubicats al centre del municipi, que és on el visitant arriba en primer lloc, i el nostre municipi atreu molts de visitants d’arreu de tota l’illa per a conèixer el conjunt arquitectònic del Castell. Cal esmentar també el fort creixement del turisme nacional: en primer lloc els arribats de Catalunya i Madrid i en segon lloc del País Valencià i Zona Nord, que han passat del 25% al 34% envers el 2009. El mercat anglès es manté en relació amb l’any anterior i l’alemany minva 6 punts. OIT Capdepera, febrer 2011 Francesca Pascual

L’Ajuntament de Capdepera continua apostant per dinamitzar el turisme cultural de la zona posant en valor elements patrimonials del municipi. Ara és el torn del jaciment talaiòtic Es Claper des Gegants, a Canyamel. La Brigada de Patrimoni del Consell de Mallorca, encarregada de la neteja de jaciments i supervisada per arqueòlegs, s’ha desplaçat fins a Capdepera per netejar el poblat i treure a la llum les restes arqueològiques que fins ara estaven cobertes d’herbes i arbusts. L’Ajuntament de Capdepera s’ha adherit a les visites a jaciments de Mallorca que organitzarà el Consell Insular a partir de la propera primavera, un dels motius pels quals s’ha sol•licitat la neteja del monument. Per altra banda, des del departament de Turisme de l’Ajuntament, a càrrec del regidor Sebastià Sureda, es vol desenvolupar una segona fase de dinamització amb la instal•lació de senyalització per donar informació històrica als visitants, una idea que va dur a terme l’any passat el Patronat del Castell al Castell de Capdepera.

Les segones Jornades Micològiques de Capdepera han començat aquest cap de setmana amb una participació de més de 50 ciutadans que passaren el matí de dissabte recollint tots els bolets que trobaven per després classificar-los. El capvespre, al centre Cap Vermell, els participants juntament amb Felip Esteva, guia de les Jornades, varen separar els bolets comestibles dels tòxics i varen cuinar diferents receptes per fer-ne una degustació en la qual es podia tastar paté de bolets o coca mallorquina d’esclata-sangs amb ceba, entre altres plats. L’acte de degustació era la novetat de les jornades d'aquest any i molts varen ser els que es varen apropar fins Cala Rajada per tastar tot allò que hi havia. La vetllada va estar amenitzat amb una demostració de balls de Bulgària. En acabar, es va presentar el llibre El Plaer del Boletaire de Felip Esteva i es van mostrar al públic els bolets recollits explicant les característiques d’alguns d’ells.

Aquest cap de setmana comencen les II Jornades Micològiques de Capdepera, amb la col•laboració de Felip Esteva com a professor boletaire. Es farà una cerca, classificació i exposició de tots els bolets trobats, i es guardaran els comestibles per fer una degustació de receptes elaborades conjuntament pels boletaires que hagin participat i Felip Esteva. La primera trobada de boletaires és dissabte dia 20 de novembre de les 9 fins les 14h, i la degustació serà al centre Cap Vermell a les 18h del capvespre. En acabar el tast, es presentarà el llibre El Plaer del Boletaire, de Felip Esteva. El proper dissabte 27 de novembre, i el dia 4 de desembre, s’han organitzat dues trobades més per anar a cercar bolets. Per a més informació, us podeu adreçar al centre Cap Vermell o telefonar al 971819467.

La Cambra de Comerç de Mallorca i l’Ajuntament de Capdepera han iniciat aquest mes de novembre un programa de suport per posar en marxa nous projectes empresarials i per la consolidació d’empreses que necessiten una orientació. L’objectiu del programa és millorar la formació en gestió empresarial dels responsables d’aquestes empreses i al mateix temps, analitzar les distintes àrees de l’empresa i estudiar la seva viabilitat. Per això, durant nou setmanes, des de novembre fins a finals de gener, aquest grup d’emprenedors i empresaris compartiran formació en aules del centre Cap Vermell, tutories individualitzades amb visites als seus negocis, en les quals podran exposar la seva situació empresarial a consultors especialitzats en: màrqueting, temes fiscals i laborals, recursos humans, finances, Internet, comerç electrònic i altres matèries. A més, es realitzarà també un pla d’empresa amb suport d’un tutor. Aquest programa età impulsat dins una línia estratègica del Pla de Desenvolupament Municipal de l’Ajuntament de Capdepera. Té una inversió de 50.000 euros amb cost cero per pel Consistori i s’espera que millori el teixit empresarial del municipi i la formació dels empresaris. És la primera vegada que es realitza a la localitat gabellina i es dirigeix a 23 empreses seleccionades. Compta amb el suport de la Cambra de Comerç i l’imparteix la Fundació Incide.

L’Ajuntament de Capdepera, a través d’una de les línies estratègiques del Pla de Desenvolupament Local, ha realitzat un estudi de desenvolupament agrari al municipi per l’aprofitament de les terres en desús i el seu posterior revertiment en el turisme a través de CYR Consultores. L’estudi es va presentar el mes d’octubre a Palma, en el marc de les I Jornades de Custòdia del Patrimoni natural i cultural, organitzades per l’ICTIB, on el Consistori gabellí va assistir-hi per presentar el projecte realitzat, un projecte alternatiu al turisme i que reverteix en el turisme, i que va obtenir una valoració molt positiva per part dels assistents, i es va coincidir en que és un model a seguir per altres municipis en l’aprofitament de terres en desús. L’estudi s’ha dut a terme amb una subvenció de la Conselleria de Turisme i Treball i es va fer amb la iniciativa de l'Agent de Desenvolupament Local del municipi, el suport de l’Agenda Local 21 i el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Capdepera. A dia d’avui, l’Ajuntament de Capdepera vol informar als agricultors i als propietaris de terres en desús interessats, que es posin en contacte amb l’Oficina d’Informació i Turisme de Cala Rajada (971819467), ja que s’està cercant finançament per dur a terme accions i crear una borsa de propietaris i una borsa d’agricultors. Antecendents gabellins Capdepera vivia de l’agricultura de subsistència, la pesca i la llatra fins que en els anys 60 es van abandonar per l’arribada massiva de turistes, sector que avui en dia dóna feina a la gran majoria dels treballadors del municipi. Tant és així, que només l’Associació Hotelera, genera 2.257 llocs de treball, en una població de 12.900 habitants aproximadament. El turisme ha creat una estacionalitat de feina concentrada els mesos d’estiu, i una població que treballa majoritàriament en règim general. D’aquesta manera, a dia d’avui, només són 18 treballadors els que continuen amb la labor de l’agricultura com a recurs econòmic, i també de forma fluctuant segons els mesos de l’any. De la resta de treballadors, n’hi ha que continuen amb la pesca, gràcies a la Confraria de Pescadors; l’activitat industrial és molt escassa i la construcció, un dels puntals més forts fins l’actualitat, pateix una progressiva disminució a causa de la baixada de les sol•licituds de noves llicències d’obra. Motivació de l’estudi agrari Aquest estudi s’ha realitzat a causa de la gran quantitat de terres en desús que hi ha Capdepera i la voluntat d’aprofitament existent i sostenible d’agricultors i propietaris per activar-les i la possibilitat de revertir-les en el turisme. Amb aquesta estratègia, es diversifica la dependència en un únic sector econòmic, es creen llocs de feina, i el paisatge i patrimoni de Capdepera guanyaria més valor. La idea principal és crear una marca col•lectiva de qualitat de producte local gabellí, ja que són els mateixos turistes els que s’interessen per la producció local. Estudi de desenvolupament agrari La primera passa que s’ha fet és la realització de l’estudi per comprovar les possibilitats de Capdepera i extreure el seu potencial. Més endavant, s’hauria de continuar amb la introducció de les finques dels particulars interessats, l’anàlisi de la viabilitat de cada renovació i/o reconversió de les explotacions, i la planificació de mesures i projectes a realitzar. Per acabar, una tercera fase que inclou la creació d’un segell de marca col•lectiva garantia de qualitat, l’estudi d’estratègies de comercialització local i d’exportació i la redacció d’un inventari del patrimoni del municipi i tràmit de subvencions pel seu correcte manteniment. Dels resultats de la primera fase s’extreu que hi ha una disminució molt important dels fruiters en secà: ametlers, garrovers i figueres; i un significatiu augment del terreny improductiu, a més de quasi la desaparició de l’olivar de secà, terreny absorbit principalment per les mates i els pins. De les 5.516 hectàrees censades a Capdepera un 60% són coníferes, mates i zones improductives amb unes possibilitats d’explotació menors i d’altra banda, són majoritàriament zones protegides o nuclis urbans. Es veu que la única activitat professional que continua són les pastures, farratges i cereals. L’hort i la vinya només són testimonials a cases de particulars o parcel•les petites. Un altre factor important és la minsa reutilització de l’aigua depurada, només un 25%, i la construcció de la bassa de Son Jaumell donaria la possibilitat de regar 217 hectàrees de 94 agricultors. A més, afavoririen la imatge mediambiental de Capdepera. Amb aquest recurs de l’aigua, les finques properes a la bassa són les preferents a desenvolupar inicialment la reconversió dels cultius. El factor desfavorable és la subdivisió de les parcel•les, comú en tot el territori insular, de entre 2 i 3 hectàrees, cosa que dificulta molt la mecanització, la homogeneïtat de la qualitat del producte i dirigir els interessos globals davant dels particulars. Usos recomanats pel sol agrícola del municipi Després de veure el potencial de les finques de Capdepera es recomanaria treballar en camps com els fruiters de secà, el farratge i les pastures per terrenys sense aigua; i els terrenys amb aigua es podrien dedicar a fruiters en regadiu, hort, herbes aromàtiques i medicinals, olivar intensiu i vinya en regadiu. S’ha de tenir en compte que no es pot competir amb llocs com Murcia o Almeria pel que fa a explotacions d’hort i fruiters, tot i tenir cabuda dins el mercat laboral. Per aquest motiu, els cultius idonis són, d’una banda l’olivar intensiu, i de l’altra, la vinya en regadiu. L’olivar intensiu és idoni per les terres i la llarga tradició de l’illa, a més de la proliferació de tafones modernes des de la creació de la Denominació d’Origen d’Oli de Mallorca. La densitat recomanada estaria entre els 150 i els 350 arbres per hectàrea, amb una producció estimada 10 Tn d’oliva amb un rendiment d’un 16% d’oli verge extra. El cost aproximat del producte és de 1,50euros el Kilo d’oli. El preu a granel a les cooperatives volta entre 3 i 4,5 euros el kilo d’oli. La comercialització del 40% de l’oli embotellat faria de l’explotació autosuficient un negoci amb futur assegurat. La vinya en regadiu es beneficia de la Denominació del Pla i Llevant que avala la viabilitat d’aquest cultiu i afavoriria la inserció del municipi dins la producció de vins de qualitat produint rem per bodegues ja consolidades que tenen una producció deficitària i compren a tercers baix el control dels seus enòlegs. En una segona fase es podrien produir particularment els vins, projectant noves instal•lacions dins el municipi. Aquí encaixaria la societat cooperativa, i es recomana embotellar el 90% del vi ja que el preu a granel no es suficient. Altres factors a considerar S’ha de considerar la creació de llocs de feina, sobretot per la recol•lecció de l’oliva, la veremada i la poda, feines que ajudarien a disminuir l’estacionalitat. A més, només els llocs de feina, sinó que l’oleoturisme i l’enoturisme també dinamitzen el municipi durant tot l’any. S’ha de tenir en compte que s’ha de dissenyar una imatge de qualitat de productes amb un segell distintiu de garantia d’origen que certifiqui la supervisió de totes les etapes del procés “Fet a Capdepera”, i que l’Ajuntament hauria de fer feina en la gestió de subvencions, la publicitat de la marca, els dissenys d’agrorutes i gastrorutes per la compra del producte local, fer conferencies i cursos de formació del sector, participar en fires i mostres dels productes locals, i cedir un local per la venda directa dels productes. Debilitats del projecte El projecte té el perill de quedar a mig camí en quant a qualitat i diferenciació del producte acabat, ja que és un treball a llarg termini. A més, s’ha de pensar que el factor humà és decisiu tant per la unitat de criteris i de gestió.