Promoció Turística

L’Ajuntament de Capdepera, a través d’una de les línies estratègiques del Pla de Desenvolupament Local, ha realitzat un estudi de desenvolupament agrari al municipi per l’aprofitament de les terres en desús i el seu posterior revertiment en el turisme a través de CYR Consultores. L’estudi es va presentar el mes d’octubre a Palma, en el marc de les I Jornades de Custòdia del Patrimoni natural i cultural, organitzades per l’ICTIB, on el Consistori gabellí va assistir-hi per presentar el projecte realitzat, un projecte alternatiu al turisme i que reverteix en el turisme, i que va obtenir una valoració molt positiva per part dels assistents, i es va coincidir en que és un model a seguir per altres municipis en l’aprofitament de terres en desús. L’estudi s’ha dut a terme amb una subvenció de la Conselleria de Turisme i Treball i es va fer amb la iniciativa de l'Agent de Desenvolupament Local del municipi, el suport de l’Agenda Local 21 i el departament de Serveis Socials de l’Ajuntament de Capdepera. A dia d’avui, l’Ajuntament de Capdepera vol informar als agricultors i als propietaris de terres en desús interessats, que es posin en contacte amb l’Oficina d’Informació i Turisme de Cala Rajada (971819467), ja que s’està cercant finançament per dur a terme accions i crear una borsa de propietaris i una borsa d’agricultors. Antecendents gabellins Capdepera vivia de l’agricultura de subsistència, la pesca i la llatra fins que en els anys 60 es van abandonar per l’arribada massiva de turistes, sector que avui en dia dóna feina a la gran majoria dels treballadors del municipi. Tant és així, que només l’Associació Hotelera, genera 2.257 llocs de treball, en una població de 12.900 habitants aproximadament. El turisme ha creat una estacionalitat de feina concentrada els mesos d’estiu, i una població que treballa majoritàriament en règim general. D’aquesta manera, a dia d’avui, només són 18 treballadors els que continuen amb la labor de l’agricultura com a recurs econòmic, i també de forma fluctuant segons els mesos de l’any. De la resta de treballadors, n’hi ha que continuen amb la pesca, gràcies a la Confraria de Pescadors; l’activitat industrial és molt escassa i la construcció, un dels puntals més forts fins l’actualitat, pateix una progressiva disminució a causa de la baixada de les sol•licituds de noves llicències d’obra. Motivació de l’estudi agrari Aquest estudi s’ha realitzat a causa de la gran quantitat de terres en desús que hi ha Capdepera i la voluntat d’aprofitament existent i sostenible d’agricultors i propietaris per activar-les i la possibilitat de revertir-les en el turisme. Amb aquesta estratègia, es diversifica la dependència en un únic sector econòmic, es creen llocs de feina, i el paisatge i patrimoni de Capdepera guanyaria més valor. La idea principal és crear una marca col•lectiva de qualitat de producte local gabellí, ja que són els mateixos turistes els que s’interessen per la producció local. Estudi de desenvolupament agrari La primera passa que s’ha fet és la realització de l’estudi per comprovar les possibilitats de Capdepera i extreure el seu potencial. Més endavant, s’hauria de continuar amb la introducció de les finques dels particulars interessats, l’anàlisi de la viabilitat de cada renovació i/o reconversió de les explotacions, i la planificació de mesures i projectes a realitzar. Per acabar, una tercera fase que inclou la creació d’un segell de marca col•lectiva garantia de qualitat, l’estudi d’estratègies de comercialització local i d’exportació i la redacció d’un inventari del patrimoni del municipi i tràmit de subvencions pel seu correcte manteniment. Dels resultats de la primera fase s’extreu que hi ha una disminució molt important dels fruiters en secà: ametlers, garrovers i figueres; i un significatiu augment del terreny improductiu, a més de quasi la desaparició de l’olivar de secà, terreny absorbit principalment per les mates i els pins. De les 5.516 hectàrees censades a Capdepera un 60% són coníferes, mates i zones improductives amb unes possibilitats d’explotació menors i d’altra banda, són majoritàriament zones protegides o nuclis urbans. Es veu que la única activitat professional que continua són les pastures, farratges i cereals. L’hort i la vinya només són testimonials a cases de particulars o parcel•les petites. Un altre factor important és la minsa reutilització de l’aigua depurada, només un 25%, i la construcció de la bassa de Son Jaumell donaria la possibilitat de regar 217 hectàrees de 94 agricultors. A més, afavoririen la imatge mediambiental de Capdepera. Amb aquest recurs de l’aigua, les finques properes a la bassa són les preferents a desenvolupar inicialment la reconversió dels cultius. El factor desfavorable és la subdivisió de les parcel•les, comú en tot el territori insular, de entre 2 i 3 hectàrees, cosa que dificulta molt la mecanització, la homogeneïtat de la qualitat del producte i dirigir els interessos globals davant dels particulars. Usos recomanats pel sol agrícola del municipi Després de veure el potencial de les finques de Capdepera es recomanaria treballar en camps com els fruiters de secà, el farratge i les pastures per terrenys sense aigua; i els terrenys amb aigua es podrien dedicar a fruiters en regadiu, hort, herbes aromàtiques i medicinals, olivar intensiu i vinya en regadiu. S’ha de tenir en compte que no es pot competir amb llocs com Murcia o Almeria pel que fa a explotacions d’hort i fruiters, tot i tenir cabuda dins el mercat laboral. Per aquest motiu, els cultius idonis són, d’una banda l’olivar intensiu, i de l’altra, la vinya en regadiu. L’olivar intensiu és idoni per les terres i la llarga tradició de l’illa, a més de la proliferació de tafones modernes des de la creació de la Denominació d’Origen d’Oli de Mallorca. La densitat recomanada estaria entre els 150 i els 350 arbres per hectàrea, amb una producció estimada 10 Tn d’oliva amb un rendiment d’un 16% d’oli verge extra. El cost aproximat del producte és de 1,50euros el Kilo d’oli. El preu a granel a les cooperatives volta entre 3 i 4,5 euros el kilo d’oli. La comercialització del 40% de l’oli embotellat faria de l’explotació autosuficient un negoci amb futur assegurat. La vinya en regadiu es beneficia de la Denominació del Pla i Llevant que avala la viabilitat d’aquest cultiu i afavoriria la inserció del municipi dins la producció de vins de qualitat produint rem per bodegues ja consolidades que tenen una producció deficitària i compren a tercers baix el control dels seus enòlegs. En una segona fase es podrien produir particularment els vins, projectant noves instal•lacions dins el municipi. Aquí encaixaria la societat cooperativa, i es recomana embotellar el 90% del vi ja que el preu a granel no es suficient. Altres factors a considerar S’ha de considerar la creació de llocs de feina, sobretot per la recol•lecció de l’oliva, la veremada i la poda, feines que ajudarien a disminuir l’estacionalitat. A més, només els llocs de feina, sinó que l’oleoturisme i l’enoturisme també dinamitzen el municipi durant tot l’any. S’ha de tenir en compte que s’ha de dissenyar una imatge de qualitat de productes amb un segell distintiu de garantia d’origen que certifiqui la supervisió de totes les etapes del procés “Fet a Capdepera”, i que l’Ajuntament hauria de fer feina en la gestió de subvencions, la publicitat de la marca, els dissenys d’agrorutes i gastrorutes per la compra del producte local, fer conferencies i cursos de formació del sector, participar en fires i mostres dels productes locals, i cedir un local per la venda directa dels productes. Debilitats del projecte El projecte té el perill de quedar a mig camí en quant a qualitat i diferenciació del producte acabat, ja que és un treball a llarg termini. A més, s’ha de pensar que el factor humà és decisiu tant per la unitat de criteris i de gestió.

L’Ajuntament de Capdepera està constituint el Patronat Municipal de Turisme de Cales de Capdepera. Aquest òrgan tendrà les competències de gestionar i regular les activitats turístiques encaminades a fer del municipi de Capdepera, un municipi turístic, a través d’actuacions com la promoció de la presència activa del municipi en el mercat turístic o la planificació de les activitats de desenvolupament turístic, entre altres. Segons els estatuts publicats en el BOIB nº 120 de 24 d’agost de 2006, el Patronat de Turisme ha d’estar format per un representant de les diferents associacions o entitats presents en el municipi. D'aquesta manera, els Bars i Restaurants que estiguin interessats en representar el sector en el Patronat de Turisme s’han de posar en contacte amb l’Oficina d’Infomació i Turisme de Cala Rajada (971819467). Podeu consultar les bases en el document adjunt. Per a més informació: 971819467

Capdepera acull la I Trobada de Pianistes del Món, una iniciativa organitzada per l’Ajuntament de Capdepera, l’hotel Canyamel Park i Reviews New Age. El primer concert, celebrat ahir a la nit a l'auditòrium Cap Vermell, va acollir més d'un centenar de persones que es varen traslladar fins el nou edifici de Cala Rajada per gaudir d'una nit de piano amb els artistes convidats. En el primer espectacle varen tocar Lisa Downing, Mario López Santos i Suzanne Ciani, en el mateix ordre. Els artistes varen comentar ells mateixos les peces que anaven tocant per fer més properes les cançons al públic. El segon concert tendrà lloc el proper dissabte 16 d'octubre a les 21:30h al centre Cap Vermell i es podrà gaudir de la música de Rebecca Oswald, Julio Mazziotti i Suzzane Ciani. A la roda de premsa, celebrada el passat dilluns, amb la presència del batle de Capdepera, Josep Gallego; el regidor de turisme, Sebastià Sureda; el director del Canyamel Park, Joan Rocha; el representant de Reviews New Age, Alejandro Clavijo; i els cinc músics, Lisa Downing, Suzanne Ciani, Rebecca Oswald, Julio Mazziotti, i Mario López Santos; es va comentar que la iniciativa de celebrar una trobada d’aquesta categoria va sorgir a l’hotel Canyamel Park per dinamitzar el turisme cultural, i vist el nombre d’artistes que hi volien participar varen decidir ampliar la cita a nivell municipal. El batle de Capdepera va explicar que un aconteixement com aquest “dóna una gran importància cultural al municipi”, i el director de l’hotel Canyamel Park no va dubtar a dir que “s’hauria de consolidar i tornar-se organitzar en properes temporades”. Alguns dels artistes varen explicar que és la primera vegada que visiten Mallorca, tenint en compte que provenen de països com Argentina i Estats Units, tot i que un dels músics és d’Espanya. Mario López va explicar que una trobada d’aquestes característiques “és la primera vegada que es fa a Europa per la qualitat dels artistes que hi participen”, i que a Estats Units és més habitual. Per altra banda, Julio Mazzioti va destacar la importància de celebrar aquesta trobada a Mallorca perquè serveix per atracar l’illa als seus països d’origen i viceversa.

Ahir es va celebrar el segon concert de la I Trobada Internacional de Pianistes del Món. Els artistes que hi varen actuar varen ser: Rebecca Oswald, Juliol Mazziotti i Suzanne Ciani.

El centre Cap Vermell va acollir divendres un altre espectacle, un concert de pop rock que va reunir més de 200 persones. L’acte estava organitzat pel CE Escolar i l’hotel Bellavista amb la col•laboració de l’Ajuntament de Capdepera. Damunt l’escenari, tres grups: State of emergency i Quintet de sis, de Mallorca, i Fun Factory, d’Alemanya. La sala es va adaptar a les característiques del concert llevant les cadires, col•locant una moqueta per evitar brutor, i deixant cadires de plàstic per si algú volia seure. A més, es va obrir el bar del centre on el públic podia anar a refrescar-se.

Aquesta nit, a les 21h al centre Cap Vermell, gran concert de Pop Rock, amb els grups Fun Factory d'Alemanya; State of emergency i Quintet de Sis de Mallorca. Entrades a la venda a taquilla o anticipades a l'hotel Bellavista. Preu de l'entrada: 12 euros més dues consumicions. Organitza: CE Escolar i Hotel Bellavista Col·labora: Ajuntament de Capdepera