Història de Capdepera
Orígens prehistòrics
Al terme de Capdepera s’han identificat fins a 41 jaciments arqueològics, amb restes de l’època pretalayòtica.
Hi ha coves artificials que servirien com a habitatges, coves funeràries i navetes (estructures talaiòtiques en forma de ferradura).
Època romana
Durant la Romanització, es van trobar restes de ceràmica romana a diversos punts del municipi: per exemple, a la vall de Canyamel, Son Terrassa i altres zones.
En aquesta època, Capdepera apareix en mapes antics amb el nom Caput Petrae, una referència al cap rocallós de la costa.
Èpoques d’invasions i dominis
Després del domini romà hi ha evidència de presència de vàndals i, més tard, de bizantins.
Posteriorment, va haver-hi ocupació musulmana.
Tractat de Capdepera (1231)
Un dels moments històrics més rellevants és el Tractat de Capdepera, signat el 17 de juny de 1231 entre Jaume I de Mallorca i l’alfaquí de Menorca.
Segons el tractat, els musulmans menorquins reconeixien l’autoritat de Jaume I a canvi d’uns compromisos (lliurament de cereals, bestiar, etc.).
Fundació del poble emmurallat
Al voltant de l’any 1300, Jaume II (fill de Jaume I) va impulsar la construcció d’un poblat fortificat dins la muralla del castell per protegir la població davant de pirates.
Aquest recinte va ser dissenyat per acollir les cases dins les muralles.
Època militar i abandonament
Al segle XVI‑XVIII el castell seguia tenint funció defensiva, amb muralles reforçades i torres.
A partir del segle XIX, el recinte es va anar abandonant.
L’any 1856 el castell va ser subhastat.
Més tard, al segle XX, es va començar la seva restauració. I el 1983 l’Ajuntament va recuperar la propietat del castell.
Patrimoni i cultura local
Al castell hi ha un museu dedicat a l’art de la llata (espart), una tradició artesanal molt arrelada al municipi.
També pesa la importància natural i paisatgística: el terme municipal té una superfície d’uns 54,90 km², amb molts punts costaners (Cala Rajada, Canyamel, Cala Mesquida…) i zones de muntanya.
La vegetació és típica mediterrània: cereals, ametllers, oliveres, alzinars, garrigues.
Altres fites
El far de Capdepera, situat en un dels caps costaners, té història d’ús marítim i va ser electrificat al segle XX.
També és destacable la figura de Maria Vaquer Moll, una modista nascuda a Capdepera que va ser feminista i va patir represàlies durant la dictadura franquista.
En l’època moderna, el municipi ha desenvolupat molt el turisme: les cales, el patrimoni històric i les rutes han fet de Capdepera una destinació atractiva.
Algunes imatges destacades
El Castell de Capdepera: és un punt emblemàtic, amb muralles ben conservades, torres i una església gòtica.
El nucli històric de Capdepera: carrers empedrats, cases tradicionalment mallorquines, vista des de les muralles.
Les calas costaneres: Cala Rajada, Cala Mesquida, Canyamel…, que formen part del municipi i donen una component natural i turística important.
El faro de Capdepera, construït en un cap rocallós, que ha tingut importància en la navegació entre Mallorca i Menorca:
Història i dades tècniques
El faro de Capdepera està situat a l’extrem més oriental de Mallorca, sobre la Punta de Capdepera, dins del municipi de Capdepera.
Va entrar en funcionament l’any 1861.
La torre té una alçada de 21 m i està construïda damunt d’un penya-segat que està a uns 58 m sobre el nivell del mar, amb la cota focal de la llum a 76 m.
La llum té un abast d’uns 20 milles nàutiques.
El far està registrat amb la numeració E‑0308 a nivell internacional i amb el número 33350 a nivell nacional.
Característiques de la llum i evolució
Inicialment, la llum funcionava amb oli d’oliva.
El far va patir diverses modernitzacions: al 1912 es va instalar un sistema d'incandescència per vapor de petroli; al 1924 es va renovar l’òptica amb un conjunt de lents giratòries + lentes fixes.
El 1969 es va electrificar el far, substituint part dels mecanismes per sistemes elèctrics, però es va mantenir part de l'òptica original.
La característica de la llum és Fl (2+3) W cada 20 s, és a dir, 2 + 3 destells blancs cada 20 segons.
Importància i rellevància
És un dels lighthouses més emblemàtics de Mallorca per la seva ubicació: ofereix vistes espectaculars dels penya-segats i, en dies clars, es pot veure Menorca des d’allà.
Històricament, el far ha tingut un paper important en la seguretat marítima d’aquesta zona, especialment per les condicions de vents forts que hi ha en aquesta part de la costa.
També forma part de rutes de senderisme (hi ha camins des de Cala Ratjada, per exemple) i és un punt molt popular per fer fotos, especialment a l'alba o al capvespre.
Té rellevància cultural: apareix en cançons locals (per exemple, Joan Manuel Serrat l’ha mencionat) i és un símbol del patrimoni marítim de la zona.
Experiència de visita
El far no té instal·lacions turístiques grans, per la qual cosa es recomana anar amb calçat còmode i portar aigua i una bona càmera si t’agraden les vistes panoràmiques.
Des del far, les vistes són molt boniques: penya-segats, el mar obert, el port de Cala Ratjada…
No obstant això, cal tenir en compte que no sempre és accessible per dins (segons algunes fonts, no hi ha visites guiades internes).
Al nostre municipi es troben importants vestigis de l’època talaiòtica, com ara el poblat des Claper des Gegants, però s’estableix l’any 1300 com a data de fundació de la vila de Capdepera per part del Rei Jaume II, qui a través de les Ordinacions va manar construir una església flanquejada per unes murades, a l’interior de les quals s’agrupaven les cases dels moradors de la vila. El castell i les seves torres és un monument BIC, un dels monuments històrics més coneguts de l’illa de Mallorca, especialment de la comarca de Llevant. En els darrers anys han estat objecte d’un pla integral de conservació i d’intervenció arqueològica.
Capdepera té una situació geogràfica estratègica de gran importància. L’enclavament del castell suposaven el millor espai per arrecerar i protegir els gabellins (gentilici que es dona als habitants de Capdepera) durant els atacs marítims berbers.
Una de les altres construccions a esmentar és la Torre de Canyamel, d’origen musulmà, edificació peculiar perquè juntament amb la torre de Miquel Nunis –dins el Castell – és de planta quadrada. Igual que el castell, exercia la funció de refugi en cas de perill dels pobladors de la vall de Canyamel.
Ja en l’època borbònica es va encomanar la defensa del castell a una tropa de dragons, amb motiu de la qual es va construir la Casa del Governador, ben al mig del recinte.
A poc a poc l’espai del castell era insuficient per acollir-ne el nombre d’habitants, que havia anat en augment, per la qual cosa els habitatges es varen expandir fora de les murades, al voltant del recinte (actual nucli antic). Al segle XIX, Capdepera es va constituir com a municipi independent, concretament el 1858, quan es va segregar definitivament dels termes d’Artà i Son Servera.
La vida i l’economia de la societat gabellina varen anar canviant, ja que Cala Rajada va passar de ser un petit llogaret pesquer a ser un nucli privilegiat d’estiueig. Així, a mitjan segle XIX s’havia construït el far en un dels paratges més bells del municipi, des del qual es divisa tota la vall de Capdepera i, fins i tot, en els dies clars, Menorca. I a principis de segle XX alguns dels propietaris més rics de la zona varen començar a estiuejar-hi i són d’aquesta època algunes construccions des Carregador, el passeig Colom i el palau de la família March.
El fort creixement demogràfic i econòmic, en part a causa de la construcció del port i de la gran activitat comercial que s’hi desenvolupava van contribuir al canvi de la fisonomia de Cala Rajada. I a finals dels anys seixanta, amb el boom turístic, aquest nucli costaner ja s’havia convertit en una de les destinacions turístiques més importants de la Mediterrània.
Així, amb aquests canvis, també va canviar la vida socioeconòmica de Capdepera, com a nucli d’interior i centre administratiu del municipi. A la subsistència a través del sector primari (agricultura) i de la manufactura d’obra de palma, s’hi afegiren el turisme i l’activitat comercial del port de Cala Rajada.
Amb l’activitat de l’obra de palma, a mitjan segle XX, es va produir un notable desenvolupament econòmic del nostre municipi. Amb la intenció de recuperar i promoure aquesta activitat artesanal l’Ajuntament va declarar l’any 2005 com l’Any de la Llata.
39.705185886805, 3.4342575073242
