23-Novembre-2008
Les Jornades del Tractat de Capdepera devetllen informació inèdita
Conclouen les Jornades del Tractat de Capdepera de 1231 i la Independència de Menorca amb la participació d'experts historiadors de gran reconeixement.
El prestigiós i sol•licitat historiador, Mohamed Bemammar, diu en la seva ponència que hi va haver un segon tractat entre Jaume I i els musulmans de Menorca segons les fonts àrabs.
Les Jornades del Tractat de Capdepera de 1231 i la Independència de Menorca van concloure aquest diumenge, 23 de novembre, amb l'assistència del Batle de Capdepera, Bartomeu Alzina, la presidenta del Consell de Mallorca, Francina Armengol, el president del Consell de Menorca, Marc Pons, i altres autoritats, a més del Coordinador de les Jornades, Guillem Rosselló Bordoy, els ponents participants i el públic que es va concentrar en el Teatre Municipal de Capdepera.
Els dos presidents dels dos Consells van coincidir a assenyalar que les Jornades que s'han celebrat aquests dies a Capdepera, del 20 al 23 de novembre, han estat 'excel•lents' i que han permès comptar amb aportacions molt importants en la història de Mallorca i de Menorca, mentre, van felicitar l'Ajuntament de Capdepera en aquest aspecte.
Per la seva part, el Batle de Cadepera va mostrar la seva satisfacció per la celebració d'aquestes Jornades a Capdepera i va tenir paraules d'agraïment a totes les persones que han participat en l'organització i han fet possible que s'hagin pogut desenvolupar les mateixes.
Prèviament als actes de clausura, va tenir lloc l'última de les interessants ponències que han tingut lloc aquests dies a Capdepera i la que més expectatives ha causat, la de l'historiador prestigiós i sol•licitat, Mohamed Benmmamar. El professor de la Universitat d'Orá va avançar algunes dades del contingut dels fragments històrics del llibre Tarikh Mayurqah (Història de Mallorca), partint d'uns manuscrits d'un musulmà del segle XIII, la traducció del qual al català i castellà es presentarà en els pròxims mesos.
Benmammar va dir en la seva ponència que l'esmentat llibre és l'únic document que supleix el buit del coneixement històric dels moments del final del govern islàmic de Mallorca en la seva versió musulmana, però que descriu amb detall tots aquests esdeveniments.
Així mateix, Mohamed Benmammar va afirmar al Teatre de Capdepera davant del públic i les autoritats mitjançant l'exposició dels seus treballs d'investigació històrica que, hi va haver dos tractats, un segon tractat entre Jaume I i els musulmans de Menorca, firmat entre els anys 1232 i 1234, segons les fonts àrabs.
Un tractat de llibertat i pau, pel que el governador musulmà continuaria al comandament de Menorca a canvi d'una taxa anual i la declaració de submissió i obediència al regne d'Aragó.
Benmammar va dir que la independència de Menorca va continuar d'aquesta forma perquè "no suposava cap risc de perill per als cristians i per la gran personalitat del seu governador Saïd Ibn Hakam, de qui les fonts àrabs designen com un bon governador i un excel•lent líder."
En aquest sentit, Benmammar va destacar que la història de Menorca sota el mandat d'Ibn Hakam es caracteritza, a més de per convertir-se en un refugi per als musulmans d'Al-Andalus, per la seva activitat intel•lectual i científica, sent un centre cultural d'influència internacional que va acollir pensadors, savis, poetes, mèdics, estudiants i teòlegs.
Amb motiu del 800 aniversari del naixement del Rei Jaume (1208-1276) l'Ajuntament de Capdepera ha volgut contribuir a difondre la figura i obra del monarca. Per aquest motiu s'ha adherit a la comissió del Rei Jaume I, en la qual han participat diverses institucions i altres ajuntaments que han acreditat una relació històrica o llegendària amb la figura del monarca.
Els vuit ponents de les jornades han estat, Antoni Mut Calafell, Director jubilat de l'arxiu del Regne de Mallorca; el professor de la Universitat d'Orà (Alger), Mohamed Benmammar; el doctor en Història i Filologia Semítica i coordinador de les esmentades Jornades, Guillem Rosselló Bordoy; el Catedràtic de la Universitat de València, Vicenç Maria Rosselló Verger; el Catedràtic d'Estudis Semítics de la Facultat de Filosofia i Lletres de Granada, Emilio Molina López; el director del Museu de Menorca, Lluis Plantalamor; el professor de la Universitat de Granada, Nicolau Roser, el professor de la UIB, Gabriel Ensenyat; i el professor d'Història de la UIB, Jaume Sastre.