Les mesures impulsades aquesta legislatura a la Reserva Marina de Llevant hi dupliquen la població de peixos vulnerables
14-Febrer-2019
Cal recordar que la Reserva Marina de Llevant, creada el 2007, disposa d’una àrea de reserva integral, una reserva parcial en aigües interiors (controlada pel Govern autonòmic) i una reserva parcial en aigües exteriors (controlada pel Govern de l’Estat). El desembre de 2016, un decret va introduir, a proposta dels pescadors professionals, una sèrie de canvis en aquesta Reserva Marina encaminats, sobretot, a reduir l’esforç en la zona de reserva parcial autonòmica i que unificava criteris i normatives amb la reserva parcial estatal.
Els resultats del recompte, els primers d’ençà del Decret, constaten l’encert d’haver endurit les condicions per a la pesca a la reserva parcial autonòmica. I és que, en només dos anys, gairebé s’ha duplicat (x 1,8) la població d’espècies vulnerables en aquesta àrea. Cal recordar, de fet, que la necessitat d’aprovar el Decret es va començar a plantejar quan, el mateix 2016, es va recuperar el seguiment d’espècies, interromput durant la legislatura anterior, i es va constatar que els resultats de la reserva marina autonòmica no eren massa diferents respecte de les zones de control obertes a la pesca.
Pel que fa a la reserva integral i la reserva parcial estatal, els resultats són similars als de 2016, tot i que s’observaren diferències entre llocs dins cada nivell de protecció. Amb tot, cal subratllar que en la reserva integral es registra una quantitat de peix que multiplica entre 4 i 8 vegades els resultats obtinguts el 2008.
Durant la recerca, s’han observat canvis incipients en la composició de la comunitat de peixos, amb un increment moderat en la contribució d’espècies sedentàries i bones indicadores de l’efecte de la protecció, com són l’anfós (Epinephelus marginatus) i l’escorball (Sciaena umbra), espècies molt vulnerables a la pesca submarina. Els espàrids, majoritàriament representats per la variada Diplodus vulgaris i el sard (Diplodus sargus), continuen suposant la major part de la biomassa als tres nivells de protecció considerats dins la Reserva de Llevant.
L’estudi destaca, a més, l’efecte de l’increment en l’esforç de vigilància sobre la recuperació de les poblacions de peixos, ja que entre 2011 i 2016 no hi va haver personal fix dependent del Govern destinat a la vigilància de la Reserva Marina de Llevant.
El Faralló de Cala Gat (reserva parcial estatal) és el punt amb major diversitat, densitat i biomassa (23,5 kg/250 m2) a tota la Reserva Marina de Llevant. A més, representa la zona amb el valor més alt de biomassa de totes les reserves marines balears, amb la limitació que aquesta gran concentració de peixos es produeix a una àrea molt petita. El cas del Faralló d’Albarca (reserva parcial autonòmica) resulta interessant, atès que la biomassa observada el 2018 és una de les més altes d’entre les reserves estudiades a les Illes Balears, fins i tot supera un bon nombre de zones de reserva integral. L’increment de biomassa observat el 2018 envers el 2016 (x 3,5) i la contribució de les tres espècies d’anfossos (Epinephelus marginatus, Epinephelus costae i Mycteroperca rubra) a aquest increment fan més evident la prohibició de la pesca submarina com a causa dels canvis explicats.
Nou Decret per regular un sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres
Vidal ha avançat, també, el contingut del Decret per regular el Sistema de Localització i Seguiment d’Embarcacions Pesqueres a les Illes Balears (SLSEPIB) que el Consell de Govern aprovarà, amb tota probabilitat, aquest mateix divendres. Es tracta d’un sistema electrònic de seguiment d’embarcacions que gestionarà la Direcció General de Pesca i Medi Marí amb el qual es farà seguiment de les activitats de la flota pesquera professional balear.
La incorporació de l’SLSEPIB al sistema dels vaixells pesquers amb port base a les Illes Balears es farà de manera progressiva i anirà a càrrec de la Direcció General de Pesca i Medi Marí. Consistirà en un dispositiu de localització, anomenat caixa verda, que s’instal·larà a bord de cada vaixell.
Aquest sistema electrònic de localització respon a la necessitat de complir les normes de la Política Pesquera Comuna a través del Reglament (CE) 1224/2019, l’objectiu general del qual és garantir una explotació racional dels recursos pesquers, sempre amb unes condicions socioeconòmiques i mediambientals sostenibles.
Els sistemes electrònics de localització de vaixells s’han mostrat com una eina realment eficaç en les tasques d’avaluació de l’esforç pesquer, la valoració indirecta de la rendibilitat de les àrees de pesca i el seguiment de les activitats en zones protegides. Ajuden a simplificar les tasques de compliment obligatori pel que fa a reportar la informació dels resultats de les activitats pesqueres en les reserves marines i serveixen com a eina d’avís i localització en els protocols de salvament i emergències a la mar, i d’aquesta manera contribueixen a millorar els nivells de seguretat de la flota pesquera.
En definitiva, l’establiment d’aquest sistema electrònic de localització de vaixells pesquers, juntament amb l’aplicació telefònica “Diari de pesca” dels pescadors recreatius, contribuirà a la consecució dels objectius marcats sense càrregues administratives innecessàries.
Balanç d'ajudes al sector
Finalment, Mercant ha fet balanç de les ajudes atorgades al sector aquesta legislatura. Així, les confraries de pescadors ja han rebut 885.000 euros, una xifra a la qual caldrà sumar les ajudes per a enguany (365.000 €), la convocatòria de les quals es va publicar al BOIB dissabte passat. El director general ha destacat que aquestes ajudes han augmentat 10.000 € cada any des de 2016. A aquesta quantitat cal sumar-hi 80.000 € addicionals en la convocatòria de 2018. A més, les associacions o federacions de confraries de pescadors han rebut 98.000 € anuals d’ençà de l’inici de la legislatura; en total, 1.642.000 € un cop acabi enguany.
Els resultats del recompte, els primers d’ençà del Decret, constaten l’encert d’haver endurit les condicions per a la pesca a la reserva parcial autonòmica. I és que, en només dos anys, gairebé s’ha duplicat (x 1,8) la població d’espècies vulnerables en aquesta àrea. Cal recordar, de fet, que la necessitat d’aprovar el Decret es va començar a plantejar quan, el mateix 2016, es va recuperar el seguiment d’espècies, interromput durant la legislatura anterior, i es va constatar que els resultats de la reserva marina autonòmica no eren massa diferents respecte de les zones de control obertes a la pesca.
Pel que fa a la reserva integral i la reserva parcial estatal, els resultats són similars als de 2016, tot i que s’observaren diferències entre llocs dins cada nivell de protecció. Amb tot, cal subratllar que en la reserva integral es registra una quantitat de peix que multiplica entre 4 i 8 vegades els resultats obtinguts el 2008.
Durant la recerca, s’han observat canvis incipients en la composició de la comunitat de peixos, amb un increment moderat en la contribució d’espècies sedentàries i bones indicadores de l’efecte de la protecció, com són l’anfós (Epinephelus marginatus) i l’escorball (Sciaena umbra), espècies molt vulnerables a la pesca submarina. Els espàrids, majoritàriament representats per la variada Diplodus vulgaris i el sard (Diplodus sargus), continuen suposant la major part de la biomassa als tres nivells de protecció considerats dins la Reserva de Llevant.
L’estudi destaca, a més, l’efecte de l’increment en l’esforç de vigilància sobre la recuperació de les poblacions de peixos, ja que entre 2011 i 2016 no hi va haver personal fix dependent del Govern destinat a la vigilància de la Reserva Marina de Llevant.
El Faralló de Cala Gat (reserva parcial estatal) és el punt amb major diversitat, densitat i biomassa (23,5 kg/250 m2) a tota la Reserva Marina de Llevant. A més, representa la zona amb el valor més alt de biomassa de totes les reserves marines balears, amb la limitació que aquesta gran concentració de peixos es produeix a una àrea molt petita. El cas del Faralló d’Albarca (reserva parcial autonòmica) resulta interessant, atès que la biomassa observada el 2018 és una de les més altes d’entre les reserves estudiades a les Illes Balears, fins i tot supera un bon nombre de zones de reserva integral. L’increment de biomassa observat el 2018 envers el 2016 (x 3,5) i la contribució de les tres espècies d’anfossos (Epinephelus marginatus, Epinephelus costae i Mycteroperca rubra) a aquest increment fan més evident la prohibició de la pesca submarina com a causa dels canvis explicats.
Nou Decret per regular un sistema de localització i seguiment d'embarcacions pesqueres
Vidal ha avançat, també, el contingut del Decret per regular el Sistema de Localització i Seguiment d’Embarcacions Pesqueres a les Illes Balears (SLSEPIB) que el Consell de Govern aprovarà, amb tota probabilitat, aquest mateix divendres. Es tracta d’un sistema electrònic de seguiment d’embarcacions que gestionarà la Direcció General de Pesca i Medi Marí amb el qual es farà seguiment de les activitats de la flota pesquera professional balear.
La incorporació de l’SLSEPIB al sistema dels vaixells pesquers amb port base a les Illes Balears es farà de manera progressiva i anirà a càrrec de la Direcció General de Pesca i Medi Marí. Consistirà en un dispositiu de localització, anomenat caixa verda, que s’instal·larà a bord de cada vaixell.
Aquest sistema electrònic de localització respon a la necessitat de complir les normes de la Política Pesquera Comuna a través del Reglament (CE) 1224/2019, l’objectiu general del qual és garantir una explotació racional dels recursos pesquers, sempre amb unes condicions socioeconòmiques i mediambientals sostenibles.
Els sistemes electrònics de localització de vaixells s’han mostrat com una eina realment eficaç en les tasques d’avaluació de l’esforç pesquer, la valoració indirecta de la rendibilitat de les àrees de pesca i el seguiment de les activitats en zones protegides. Ajuden a simplificar les tasques de compliment obligatori pel que fa a reportar la informació dels resultats de les activitats pesqueres en les reserves marines i serveixen com a eina d’avís i localització en els protocols de salvament i emergències a la mar, i d’aquesta manera contribueixen a millorar els nivells de seguretat de la flota pesquera.
En definitiva, l’establiment d’aquest sistema electrònic de localització de vaixells pesquers, juntament amb l’aplicació telefònica “Diari de pesca” dels pescadors recreatius, contribuirà a la consecució dels objectius marcats sense càrregues administratives innecessàries.
Balanç d'ajudes al sector
Finalment, Mercant ha fet balanç de les ajudes atorgades al sector aquesta legislatura. Així, les confraries de pescadors ja han rebut 885.000 euros, una xifra a la qual caldrà sumar les ajudes per a enguany (365.000 €), la convocatòria de les quals es va publicar al BOIB dissabte passat. El director general ha destacat que aquestes ajudes han augmentat 10.000 € cada any des de 2016. A aquesta quantitat cal sumar-hi 80.000 € addicionals en la convocatòria de 2018. A més, les associacions o federacions de confraries de pescadors han rebut 98.000 € anuals d’ençà de l’inici de la legislatura; en total, 1.642.000 € un cop acabi enguany.
