BÚSTIA QUEIXES I DENÚNCIES - FONS NEXT GENERATION EU

Ha passat gairebé una dècada des de que el vent va tombar prop de 600 pins als jardins de la Torre Cega, a Cala Rajada, i després de tot aquest temps, i d’anys de reformes, la casa estiuenca de la família March Servera, es torna obrir al públic. En aquell temporal, van ser moltes les plantes que van quedar malmeses i les escultures que van sofrir desperfectes, però a dia d’avui, es pot tornar a passejar pels camins i gaudir de l’espai, la natura i l’art. La Torre Cega va ser encarregada per Joan March, com a casa de vacances per la família, perquè la seva esposa, Elionor Servera, era natural de Capdepera. Es va construir durant els anys 1915-1917 per dos arquitectes diferents: l’obra la començà Guillermo Reynes, però a causa de la seva mort prematura, l’acabà Guillermo Corteza. Els jardins que l’envolten estan dissenyats per paisatgistes de l’alçada de Rusell Page, Leandro Silva i Gabriel Alomar. La reconstrucció s’ha dut a terme mantenint l’esperit inicial, per aquest motiu, s’han mantingut els colors predominants a les plantes, com el blau que reflexa la mar mediterrània. Hi ha 36 escultures repartides pels jardins, d’artistes com Apel•les Fenosa i les seves tres Metamorfosis; Auguste Rodin amb Torse de l’homme qui tombe; o Juan de Ávalos amb Fuente de pez. La Fundació Bartomeu March Servera, conjuntament amb l’Ajuntament de Capdepera, està realitzant visites guiades gratuïtes fins el 22 d’agost, i en els primers dies estan tenint un èxit rotund. Les visites es fan per grups de 20 a 25 persones i es donen en dos idiomes, depenent de les majories dels visitants. Tant turistes, residents a Capdepera, i gent de tot Mallorca s’està desplaçant fins Cala Rajada per gaudir-ne. Es fan quatre sessions diàries, però tot i així, no són suficients per acollir tots els interessats en assistir-hi. No només els jardins són dignes de veure, sinó que la Fundació i Banco Santander ofereixen una exposició de pintures de l’avantguarda espanyola dels anys 50 i 70, amb quadres d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart o Fernando Zóbel.

Els municipis de Capdepera, Artà, Sant Llorenç i Santa Margalida han encetat el segon Pla de Formació Municipal, que pretén millorar els coneixements dels funcionaris i del personal laboral de les administracions per donar un servei de major qualitat a la ciutadania. En questa ocasió s’ha dissenyat un Pla de Formació més ambiciós que l’any passat i amb cursos adaptats als llocs de treball, com són l’Eurocop; cursos de noves tecnologies com Photoshop o Absis; cursos relacionats amb el turisme com Gestió i evolució de recursos turístics... Tots els cursos estan homologats i es realitzen entre els diferents pobles que hi participen. L’ajuda per portar a terme el Pla de Formació, sol•licitada per l’Ajuntament de Capdepera, prové de l’Institut Nacional d’Administracions Públiques i suposa un total de 14.763 euros.

La Regidoria de Festes de l’Ajuntament de Capdepera comunica que al programa de festes 2010 hi ha hagut una errada en l’acte que tendrà lloc dia 22 d’agost Nit Nostra. A l’esmentat dia figura per error com a participant el cantautor local Suso Rexac. Demanam disculpes públiques tant al cantautor com als seus representants legals, que ens han fet arribar el seu malestar. Lamentam el contratemps que aquesta errada hagi pogut causar i desitjam que les festes de Sant Bartomeu siguin del gust de tots. Rafel Fernández Mallol Regidor de festes de l’Ajuntament de Capdepera.

Nota de premsa de la pàgina oficial de la Casa de Su Majestad el Rey. A la llegada de Sus Majestades los Reyes a los jardines de Sa Torre Cega de la Fundación Bartolomé March Servera fueron recibidos por en presidente de las Islas Baleares, Francesc Antich i Oliver, por el presidente de la Fundación Bartolomé March Servera, Luis Alberto Salzar-Simpson, y por el alcalde de Capdepera, José Andrés Gallego Méndez. Seguidamente, Don Juan Carlos y Doña Sofía visitaron la exposición de pintura abstracta española del periodo de 1960-1970, con obras de autores como Tàpies, Miralles, Saura, Zóbel, Mompó, Sempere, Rivera, Lucio Muñoz o Gerardo Rueda y recorrieron los jardines en los que contemplaron algunas de las 60 esculturas de la exposición de la Fundación, que incluyen las tendencias más relevantes del siglo XX. A continuación, Sus Majestades los Reyes firmaron en el Libro de Visitantes de la Casa March y descubrieron una Placa Conmemorativa de la reinauguración. La Fundación Bartolomé March fue constituida en 1975 por Don Bartolomé March Servera, en la actualidad, desempeña una importante labor filantrópica, colaborando en la divulgación de la cultura. Esta divulgación se realiza a través de los bienes con los que la Fundación ha sido dotada, fundamentalmente por medio de su Museo y su Biblioteca, así como mediante la celebración de conciertos y exposiciones diversas, preferentemente en el ámbito de la escultura y la pintura, los cuales tienen lugar en los propios inmuebles de la Fundación. No obstante, la Fundación también despliega su labor cultural conjuntamente con otras instituciones. Sobre un jardín de unos 70.000 metros cuadrados, a principios de los años 70, el famoso paisajista inglés Russell Page, y más tarde Leandro Silva Delgado, convirtieron los jardines en un espacio de especial singularidad. También intervino en los jardines Gabriel Alomar Esteve, arquitecto buen conocedor de los jardines italianos que trabajó en varias residencias de los March. Como un complemento a los espacios vegetales exquisitos se integró en el parque la colección de escultura contemporánea, una asociación audaz y de sorprendente contraste estético. En el año 2001, un vendaval arrasó los jardines arrancando a su paso cientos de árboles y dañando la estructura de los mismos con tal ensañamiento que el municipio recibió la calificación de zona catastrófica. Tras ocho años de rigurosa rehabilitación, los Jardines de Sa Torre Cega vuelven a albergar el grueso de la colección de escultura de la Fundación y permite disfrutar las tendencias más relevantes del siglo XX. Pueden observarse obras de artistas como Ap-peles Fenosa, Miguel Berrocal, Francisco Otero Besteiro, Xavier Corberó, Eusebio Sempere, Eduardo Chillida o Rodin.

Divendres, dia 13 d'agost després del pregó inagural de les festes de Sant Roc, s'inaugura al centre Cap Vermell de Cala Rajada, l'exposició Diàlegs, memòria i oblit, obres 2008-2010, d'Antònia Del Río. Diàlegs, memòria i oblit és una exposició que reflexiona entorn a les constatacions d’existència. Ens deixem persuadir per la idea que les permanències, rastres, acumulacions són tan fermes... —som en tant que posseïm. Tinc, per tant sóc i sóc el que tinc. No em refereixo sols a béns materials, també podríem estar parlant de coneixements, creences— però són tan fràgils. I en el moment que morim? Som en tant romanen els nostres rastres, en tant persistim en el record dels altres? Som en tant algú ens té? En forma de pertinença, de memòria, de record. Fins que no som. “Es diu sempre que morim dues vegades: la primera vegada, i una segona quan algú troba un fotografia teva i ja no sap qui ets”. Antònia Del Río

Divendres dia 13 d'agost després del pregó inagural de les festes de Sant Roc, s'inaugura al centre Cap Vermell l'exposició Cadàver Exquisit, una proposta expositiva que permet integrar a artistes de distintes generacions i d’estils molt diversos. Cadàver exquisit és una tècnica mitjançant la qual s’uneixen col·lectivament un conjunt de paraules o d’imatges; el resultat és conegut com un cadàver exquisit o cadavre exquis en francès. Emprada pels surrealistes devers el 1925, s’inspira en un vell joc de taula anomenat "conseqüències" en el qual els jugadors escrivien per torn a un full de paper, el doblegaven per tal de cobrir part de l’escriptura, i després el passaven al següent jugador per una altra col·laboració. El nom es deriva d’una frase que sorgí quan es va jugar per primer cop en francès: Le cadavre / exquis / boira / du nouveau / vin (El cadàver esquisit beurà el nou vi). Els teòrics i impulsors d’aquesta estratègia creativa (en un principi, Robert Desnos, Paul Eluard, André Bretón i Tristan Tzara) postulaven que la creació, en especial la poètica i la plàstica, havia de ser anònima i grupal, intuïtiva, espontània, lúdica i, en la mesura del possible, automàtica. Vuitanta anys després, cadaver exquisit conserva tot el seu potencial creatiu. Així, es proposa la creació d’un gran cadàver exquisit a partir de la col·laboració d’artistes com Steve Afif, Josep Maria Alaminos, Amador, Rafael Amengual, Mateu Bauzà, Erwin Bechtold, Joan Bennàssar, Pere Bennàssar, Rafel Bestard, Jim Bird, Maria Carbonero, Maria Catalán, Pep Coll, Astrid Colomar, Joan Costa, Cristina Escape, Ñaco Fabré, Marian Femenías Moratinos, Paca Florit, Pep Guerrero, Gilbert Herreyns, Enric Irueste, Ellis Jacobson, Mercedes Laguens, Alícia Llabrés, Antoni Llabrés, Pep Llambías, Eugenio López, Joan March, Teresa Matas, Mariano Mayol, J.M. Menéndez Rojas, Maria Antònia Mir, Pepe Nebot, Ángel Pascual Rodrigo, Rafel Perelló, Cris Pink, Alceu Ribeiro, Enric Riera, Dolors Sampol, Lourdes Sampol, Àngel San Martín, Bernat Sansó, Horacio Sapere, Amparo Sard, Tòfol Sastre, Juan Segura, Joan Soler Rebassa, Andreu Terrades, Vicenç Torres, Rafel Tur Costa, Tomeu Ventayol i Amable Villarroel, entre d’altres. Un cop acabada l'itinerància totes les obres seran subhastades i els doblers recaptas seran destinats a l'ONG Llevant en marxa