12-Agosto-2010
L'art i la natura a l'abast de tots
Ha passat gairebé una dècada des de que el vent va tombar prop de 600 pins als jardins de la Torre Cega, a Cala Rajada, i després de tot aquest temps, i d’anys de reformes, la casa estiuenca de la família March Servera, es torna obrir al públic. En aquell temporal, van ser moltes les plantes que van quedar malmeses i les escultures que van sofrir desperfectes, però a dia d’avui, es pot tornar a passejar pels camins i gaudir de l’espai, la natura i l’art.
La Torre Cega va ser encarregada per Joan March, com a casa de vacances per la família, perquè la seva esposa, Elionor Servera, era natural de Capdepera. Es va construir durant els anys 1915-1917 per dos arquitectes diferents: l’obra la començà Guillermo Reynes, però a causa de la seva mort prematura, l’acabà Guillermo Corteza. Els jardins que l’envolten estan dissenyats per paisatgistes de l’alçada de Rusell Page, Leandro Silva i Gabriel Alomar. La reconstrucció s’ha dut a terme mantenint l’esperit inicial, per aquest motiu, s’han mantingut els colors predominants a les plantes, com el blau que reflexa la mar mediterrània. Hi ha 36 escultures repartides pels jardins, d’artistes com Apel•les Fenosa i les seves tres Metamorfosis; Auguste Rodin amb Torse de l’homme qui tombe; o Juan de Ávalos amb Fuente de pez.
La Fundació Bartomeu March Servera, conjuntament amb l’Ajuntament de Capdepera, està realitzant visites guiades gratuïtes fins el 22 d’agost, i en els primers dies estan tenint un èxit rotund.
Les visites es fan per grups de 20 a 25 persones i es donen en dos idiomes, depenent de les majories dels visitants. Tant turistes, residents a Capdepera, i gent de tot Mallorca s’està desplaçant fins Cala Rajada per gaudir-ne. Es fan quatre sessions diàries, però tot i així, no són suficients per acollir tots els interessats en assistir-hi. No només els jardins són dignes de veure, sinó que la Fundació i Banco Santander ofereixen una exposició de pintures de l’avantguarda espanyola dels anys 50 i 70, amb quadres d’Antoni Tàpies, Josep Guinovart o Fernando Zóbel.