Al nostre municipi es troben importants vestigis de l’època talaiòtica, com ara el poblat des Claper des Gegants, però s’estableix l’any 1300 com a data de fundació de la vila de Capdepera per part del Rei Jaume II, qui a través de les Ordinacions va manar construir una església flanquejada per unes murades, a l’interior de les quals s’agrupaven les cases dels moradors de la vila. El castell i les seves torres és un monument BIC, un dels monuments històrics més coneguts de l’illa de Mallorca, especialment de la comarca de Llevant. En els darrers anys han estat objecte d’un pla integral de conservació i d’intervenció arqueològica.

Capdepera té una situació geogràfica estratègica de gran importància. L’enclavament del castell suposaven el millor espai per arrecerar i protegir els gabellins (gentilici que es dona als habitants de Capdepera) durant els atacs marítims berbers.

Una de les altres construccions a esmentar és la Torre de Canyamel, d’origen musulmà, edificació peculiar perquè juntament amb la torre de Miquel Nunis –dins el Castell – és de planta quadrada. Igual que el castell, exercia la funció de refugi en cas de perill dels pobladors de la vall de Canyamel.

Ja en l’època borbònica es va encomanar la defensa del castell a una tropa de dragons, amb motiu de la qual es va construir la Casa del Governador, ben al mig del recinte.

A poc a poc l’espai del castell era insuficient per acollir-ne el nombre d’habitants, que havia anat en augment, per la qual cosa els habitatges es varen expandir fora de les murades, al voltant del recinte (actual nucli antic). Al segle XIX, Capdepera es va constituir com a municipi independent, concretament el 1858, quan es va segregar definitivament dels termes d’Artà i Son Servera.

La vida i l’economia de la societat gabellina varen anar canviant, ja que Cala Rajada va passar de ser un petit llogaret pesquer a ser un nucli privilegiat d’estiueig. Així, a mitjan segle XIX s’havia construït el far en un dels paratges més bells del municipi, des del qual es divisa tota la vall de Capdepera i, fins i tot, en els dies clars, Menorca. I a principis de segle XX alguns dels propietaris més rics de la zona varen començar a estiuejar-hi i són d’aquesta època algunes construccions des Carregador, el passeig Colom i el palau de la família March.

El fort creixement demogràfic i econòmic, en part a causa de la construcció del port i de la gran activitat comercial que s’hi desenvolupava van contribuir al canvi de la fisonomia de Cala Rajada. I a finals dels anys seixanta, amb el boom turístic, aquest nucli costaner ja s’havia convertit en una de les destinacions turístiques més importants de la Mediterrània.

Així, amb aquests canvis, també va canviar la vida socioeconòmica de Capdepera, com a nucli d’interior i centre administratiu del municipi. A la subsistència a través del sector primari (agricultura) i de la manufactura d’obra de palma, s’hi afegiren el turisme i l’activitat comercial del port de Cala Rajada.

Amb l’activitat de l’obra de palma, a mitjan segle XX, es va produir un notable desenvolupament econòmic del nostre municipi. Amb la intenció de recuperar i promoure aquesta activitat artesanal l’Ajuntament va declarar l’any 2005 com l’Any de la Llata.